Moltes pors, i moltes guerres, han tingut lloc des que la revolució tecnològica ha posat en alerta la indústria discogràfica. Segons algunes associacions “sense ànim de lucre”, la música estava en perill d’extinció per culpa de la pirateria. Evidentment, allò que estava contra les cordes no era el fet artístic sinó el negoci. Però ara sembla que productors, usuaris i cantants han trobat la solució perfecta. O quasi.

Escoltar música online

Spotify és una “simple” aplicació gratuïta que permet escoltar cançons via streaming. Per tant, online. Pots buscar per artista, pel nom del tema o de l'àlbum. A canvi, de tant en tant, s'escolta algun anunci... Vaja, com la ràdio de tota la vida, però amb una recopilació d'informació increïble, i on l'usuari escull en cada moment què vol escoltar i què no. Sembla que la indústria ha entès, per fi, que al segle XXI o et transformes o et mors.

Els fundadors d'Spotify, Daniel Ek i Martin Lorentzon, ja han aconseguit arribar a acords amb multinacionals com Universal Music, Sony BMG, EMI Music i Warner Music, entre moltes altres. Només a Europa, l’aplicació -en funcionament des de l’octubre de 2008 – ja té més d’un milió d’usuaris.

Com dèiem, et pots descarregar gratuïtament Spotify des del seu web. Però, a canvi, has d’escoltar publicitat de tant en tant. Si, per una altra banda, prefereixes gaudir de tota la música que vulguis sense talls, pots pagar per la versió “Premium”. Costa uns 10 euros al mes i et permet, a més d’escoltar totes les cançons sense interrupcions, tenir accés a discos que encara no han sortit al mercat.

De la xarxa al mòbil

I la cosa va a més perquè s'està treballant en una nova versió on et podràs descarregar l'arxiu al teu telèfon mòbil, a més d'escoltar-lo, i així no hauràs de baixar-te res més d'Emule. Però tampoc, comprar-te cedés. Hi haurà dues possibilitats: o portar un telèfon connectat a Internet i escoltar Spotify en directe o sincronitzar l’ordinador amb el mòbil per a què, quan afegeixis una cançó, se’t guardi també al mòbil i la puguis escoltar després sense estar connectat.

Albert Lladó, albert@edicat.cat