Fins ara teniem els emos, els gòtics, els hippies i, fins i tot, els punks, els rockers o els skin heads. Però ara ha aparegut una nova denominació per definir un nou grup urbà: els ni-ni. S’anomena així a aquells joves d’edats compreses entre 16 i 34 anys que ni estudien ni treballen. El creixement i coneixement d’aquest nou grup ha portat a una cadena de televisió a crear un reality show sobre aquest nou moviment...

Sempre estem buscant fora, com si el talent innat i la capacitat per generar negocis nous i revolucionaris només pogués sorgir dels Estats Units o altres països llunyans. No és el cas. La història d’Eyeos s’inicia a Olesa de Montserrat, on en Pau Garcia-Milà i en Marc Cercós, quan tenien només 17 anys, van començar a gestar una idea que, segur, transformarà la nostra manera d’utilitzar la xarxa. Però... què és Eyeos? Per a què serveix? Com han arribat fins aquí en Pau i en Marc?

Un crit, que va ser el crit de tota una generació, es va alçar a la dècada dels 70 per tal d’escampar als quatre vents la seva incapacitat per poder trobar el seu lloc a la societat en què vivien. El punk s’aixecà com una forma d’expressió que va fer d’aquesta alienació un estil de viure.

Estem tan acostumats a alguns drets que considerem fonamentals, com la jornada de vuit hores diàries, el descans setmanal o les vacances pagades que ja no recordem que són conquestes dels obrers i que no sempre ha estat així. Ara que s’acosta el dia 1 de Maig, Dia Internacional dels Treballadors, hem volgut saber quins són els orígens d’aquesta celebració i què significa simbòlicament.

Hi ha tantes ofertes d’oci com persones. Podem anar al teatre, al cinema, però també, conèixer la nostra ciutat, o el nostre territori més proper,  gràcies a les rutes que moltes entitats, i empreses privades, organitzen. Aquest mes, al Secundèria, us en volem recomanar tres que recorren els carrers i escenaris principals d’algunes de les novel·les més venudes últimament, o els espais on es va inspirar una autora com Mercè Rodoreda.

Després del atemptats de les Torres Bessones a Nova York i de la tragèdia de Madrid, molts han volgut associar la violència amb el món àrab i, en especial, amb els seguidors de Mahoma. D’aquesta manera, sense adonar-nos-en, diem que són actes de “terroristes islàmics”. Sens dubte, això és injust perquè l’Islam, com totes les religions, és un cant a l’amor i a l’espiritualitat. Que uns grups reduïts hagin fet servir, i encara ho facin, la religió musulmana per matar i expandir l’odi no vol dir, en absolut, que aquest sigui el missatge que segueixen milions de persones al món.

Aquest 2009 serà l’any dedicat al biòleg britànic Charles Darwin. En primer lloc, perquè es commemoren els 200 anys del seu naixement (el 12 de febrer de 1809 a Shrewsburry, Anglaterra). I, en segon lloc, perquè es celebren 150 anys de la publicació de l’obra que el va fer internacionalment famós, i que ha canviat la història de la ciència, anomenada L’origen de les espècies. Però, qui era realment Charles Darwin? Per què és tan important aquesta teoria? Com es va inspirar?

Des del moment que Ángeles González-Sinde, la nova Ministra de Cultura, va prendre possessió del càrrec, molts internautes han demanat la seva dimissió. El motiu? Unes declaracions que havia fet anteriorment i on es mostrava contrària a les descàrregues P2P, amb les quals els internautes comparteixen arxius d’àudio i vídeo. Es tracta només de la punta de l’iceberg d’una polèmica que ve de lluny, des que la SGAE va començar a aplicar un cànon a tots els aparells on es pot emmagatzemar i reproduir informació (CD, DVD, memòries portàtils, etc.), ja sigui d’artistes associats a la seva entitat o no, ja sigui per reproduir música amb drets d’autor o simplement arxius del propi usuari. D’aquesta manera, contradiu un principi bàsic: el dret de la presumpció d’innocència. Arrel d’això, conceptes com “copyleft”, “creative commons” o “peer-to-peer” han començat a escoltar-se més. Intentem posar una mica de llum a aquesta guerra.