7 anys, 450 concerts, 11 països i milions de descàrregues a Internet els avalen. Ja no queda ningú a Catalunya que no hagi sentit a parlar de la seva música i de la potència dels seus concerts, on tothom acaba moll de tant saltar i cantar. Quedem amb l'Adrià i el Ruben per parlar de música, internet i de “Xapómelön” el seu darrer disc que surt al carrer el 15 de març.
Més 450 concerts, més de 60000 "amics" Facebook... Esteu complint els somnis que vau imaginar al començar?
R. Per sobre de les espectatives i podríem dir que s'estan complint espectatives que no teníem. És molt bèstia tot el que ens està passant. Si que és veritat que tot el que em fet anava enfocat buscar això... Però no sabíem que era exactament el que ens trobaríem. Estem molt orgullosos del que hem aconseguit.
Com van ser els inicis?
R. Vaig començar jo sol amb la guitarra tocant a bars. Vaig conèixer l'Adrià al casal de joves de Montcada i va començar a cantar amb mi.
A. Va haver-hi un punt d'inflexió, quan ens vam adonar que el que fèiem agradava. Llavors vam pensar, si ens ho treballem ho podem aconseguir. Llavors, vas ser l'Ovidi el que ens va posar les piles a tots. Van començar a assajar un parell de dies a la setmana, a fer concerts. Ens sentíem tan orgullosos de tenir un grup que ho vam començar a escampar per tot arreu. Llavors la gent va anar parlant, "conec algú que té un amic que toca en un grup"... i així ens van sortir més concerts.
El "boca – orella" important, oi?
R. si i tant. Una de les coses que fèiem també per promocionar el grup vas ser amb enganxines. De les que poses en les llibretes del col·legi. Les fèiem a mà amb la pàgina web del grup que en aquell moment era ".es.mn", perquè no teníem diners per comprar un domini (riuen). Les enganxàvem a la gent, a les parets, allà on podíem.
Ja us deieu "La pegatina"?
R. Si, ens dèiem "La pegtina sound sistem" perquè posàvem bases improvisades a sobre. És el que jo vaig fer en un primer moment quasi sense voler. Agafava la guitarra i amb dos cançons omplia quasi dues hores de concert. Improvisava molt i amb quatre acords feia.
Com passeu d'això al primer disc?
R. Montcada no teníem local d'assaig. Tocàvem al carrer, on podíem. Quan vam tenir uns 8 temes van decidir fer una maqueta i llavors els "Che-Sudaka" ens van recomanar fer el primer disc, que es va dir "Al carrer".
Com va anar amb aquest primer disc?
R. Vam començar a moure fils per veure si alguna discogràfica el volia. A cap els hi va interessar i com que ens sentíem molt orgullosos d'aquell disc i volíem que la gent el sentís vam apostar per la descàrrega gratuïta. Aquesta opció va anar molt bé, en el primer any es van descarregar uns 400000 discos. Va ser un dels nostres forts. Amb el segon disc vam començar a buscar discogràfica però el tema de la descàrrega gratuïta no els hi agradava.
Poden conviure les descàrregues i la venda de discos?
A. Vam trobar una fórmula perfecta amb Kasba. Nosaltres ens pagàvem la producció del disc i ells ens compràvem els discs que volien vendre a les botigues. Amb el segon disc necessitàvem promoció i distribució. La discogràfica no perdia res i nosaltres teníem el disc gratis per a tothom. Amb el tercer disc fem el mateix perquè la fórmula funciona.
R. Hem demostrat que la convivència entre descàrrega gratuïta i venda física del disc és possible. Portem més d'un milió i mig de descàrregues del disc "La via mandarina" i 12000 discos venuts del mateix disc. Sempre seran més les descarregues que les vendes, però vendre 12000 discos avui en dia és molt.
És una proposta molt honesta, no?
R. Si és com començar pel final. Primer tastes i si t'agrada compres.
A. Ens ha passat en concerts que la gent sap que es poden descarregar el disc i tot i així el compren. No enganyes a ningú així, la gent sap el que està comprant.
Parlant d'aquest tercer disc, què hi podem trobar a la ciutat ficticia de "Xapómelön"?
A. Volíem treure un disc de consolidació amb aquest tercer disc. Tenim molts seguidors per Europa i Sud-amèrica i volíem un disc que aglutines tothom i que es pogués dir en totes les llengües. Els altres dos discos tenien nom de carrer i ara necessitàvem la ciutat.
R. No només es tracta dels seguidors "físics" sinó també dels virtuals. El disc és una ciutat virtual per a tots els nostres seguidors de les xarxes socials també.
Com definiríeu la vostra música?
A. El que més ens diuen és que és molt fresc. Però és quelcom que no busquem sinó que es produeix. Ens ho passem bé fent música i això es reflecteix. Qualsevol cosa que fem la gent ens dius que sona a La pegatina.
Quin consell donaríeu a un jove que comença al món de la música?
Que cregui en el que fa i que dediqui moltes hores de “curro”. Que sigui humil i honest. Que doni passes curtes però segures. Que sempre visualitzi on vol arribar.
Podeu trobar el nou disc de La pegatina “Xapómelön” a partir del 15 de març i més informació a:
