Quan aquest pintoresc costum del jovent d’allà de beure xibeques al carrer es va encomanar al d’aquí, va començar un dels debats més interessants de la lingüística catalana dels últims temps. Interessant perquè està a l’abast de tothom (vull dir que qualsevol el pot entendre, no pas que tothom hi pugui opinar) i perquè va més enllà del fet purament lingüístic. A grans trets, els professionals es van dividir en dos grups: els que proposaven adaptacions més o menys imaginatives (i en van ser corrua: botellot, ampollot, botellada, botilada, ampollada, petacada, entrompada –la meva preferida-, garrafada…) i els que consideraven, com l’Oriol Camps, cap dels lingüistes de Catalunya Ràdio, que no calia...
0 opinions
