Helena Moliné i Oriol Junqueras
El 1881 neix a Viena Stefan Zweig, un veritable activista cultural i un analista sublim dels estats d'ànim de l'home modern, tal com reflecteix als seus poemes, novel·les, assaigs, biografies i, fins i tot, obres teatrals, amb tant d’èxit que, a la primera meitat del segle XX, és l’escriptor viu més traduït del món.
Aquest autor polifacètic i políglota ha estat un testimoni de la història cultural contemporània d'Europa amb textos històrics com Moments estel·lars de la humanitat on es narren fragments de la vida de Goethe, Dostoievski i Haendel. També ha estat autor de reflexions filosòfiques com La lluita contra el diable sobre Nietzsche, Kleist i Hölderlin, i de traduccions de Baudelaire i Verlaine. I, significativament, el seu entorn més proper estava format pels homes més destacats del segle XX, amb qui va mantenir una llarga correspondència al llarg de tota la seva vida amb un total de més de 20.000 cartes privades, a més de les publicades per la seva primera esposa, Friederike von Winternitz.
Malauradament, com si es tractés d'una de les seves obres dramàtiques, la vida d'aquest gran autor també va acabar al Brasil el 1942, en un tràgic suïcidi conjunt amb la seva segona muller, angoixats davant les notícies dels triomfs nazis que arribaven des d’Europa. Tant és així que, abans de morir, va escriure la seva autobiografia, El món d'ahir (1944), on relata detalladament la crisi de la civilització occidental.
A Catalunya, més que per les seves obres teatrals (com Jeremies o Volpone), és probable que el coneguem per una adaptació dramàtica d'una de les seves novel·les, Carta d'una desconeguda. Una obra que relata en primera persona l'amor fidel i amagat d’una dona vers un escriptor que va conèixer de jove, i que és el pare del seu fill. La novel·la estructurada per un curt pròleg que ens explica com i quan rep la carta l'escriptor, segueix amb una llarga missiva on la desconeguda li explica la seva història, tot obrint el seu cor i desfogant-se, ja que sap que la llegirà un cop ella estigui morta.
Pocs anys després de la mort del seu autor, Carta d’una desconeguda va arribar a les grans pantalles cinematogràfiques de mans de Max Ophuls (1948). La versió teatral que es podia veure la temporada passada a Barcelona anava a càrrec de Fernando Bernués, i desgranava la història d'aquesta desconeguda en quatre dones en diferents moments de la seva vida. Qui encarnaven la desconeguda en les diferents edats eren Emma Vilarasau, Carlota Olcina, Ivana Miño i Marta Marco.
