Ricky Rubio ja va ser precoç a l'hora de debutar a l'ACB amb només 14 anys, 11 mesos i 24 dies. I ara, cinc anys després, ja està batent alguns dels rècords més destacats d'aquesta categoria. Però la seva meteòrica carrera esportiva ha estat marcada per altres moments històrics com la selecció al Draft...

Astrud és un dels grups més consagrats d'allò que han anomenat “música independent”. Amb uns directes memorables, i amb unes lletres que juguen amb la provocació i l'antisentimentalisme (que no, la sensibilitat), han passat a l'imaginari col·lectiu amb cançons tan memorables com “Bailando”, "Todo nos parece una mierda"  o “Hay un hombre en España”, entre d'altres. Ens trobem amb ells per a què ens expliquin com ha evolucionat la idea de grup i la forma de treballar.

No cal presentar gaire Sol Picó, una de les ballarines i coreògrafes que ha sabut transformar més i millor la dansa actual, amb un estil i un discurs propi que ha traspassat tots els gèneres. En plena gira del seu espectacle El llac de les mosques, s'ha deixat dirigir per Sergi Belbel a El ball (al TNC, fins al 3 de gener de 2010) amb un “duel” de text i moviment, de teatre i dansa, amb Anna Lizaran.

Hem quedat en un lloc excepcional amb aquest músic que estrena setè disc en solitari. Esmorzem al mític bar Velòdrom de Barcelona, un local inaugurat el 1933, amb plena activitat durant la segona República i que es va reobrir el passat juliol després de massa anys oblidat. Ens asseiem davant d'un senyor seriós, cordial, que esmorza mentre li fem les preguntes de rigor. Però arriben els cafès i, després dels primers cinc minuts freds i artificials que tota entrevista demana, Quimi Portet comença a utilitzar aquella ironia fina que defineix les seves lletres. No parem de riure, i d'aprendre.

Biel Durán ha passat de ser el “nét oficial de Catalunya” a construir una carrera que comença a donar fruits i que estan donant molt de parlar. Després d’uns anys durs plens d’inseguretats, sembla que la professionalització com a actor va agafant forma. Entre d’altres, ha participat a Salvador (Manuel Huerga, 2005) i El coronel Macià (Josep Maria Forn, 2007), i a diversos curtmetratges i sèries televisives. Ara, estrena Castillos de cartón, pel·lícula dirigida per Salvador Garcia Ruiz i basada en una novel·la d’Almudena Grandes que explica la història d’amor d’un trio de joves aspirants a artistes. Abans que comenci la promoció, Biel Durán ha tingut l’amabilitat d’explicar el seu nou projecte als lectors de L’Hiperbòlic.

Bibiana Ballbè va néixer a Terrassa el 1977 i és actualment presentadora del programa “Ànima” de Televisió de Catalunya, juntament amb Toni Puntí. És llicenciada en periodisme i diplomada en empresarials. Amb 16 anys, va anar als Estats Units per estudiar. I, per acabar la carrera, va demanar una beca per anar a Alemanya, on més tard treballaria a la cadena de música VIVA. Va assolir gran popularitat a Catalunya, ja que va presentar el programa de joventut i cultura alternativa “Silenci”, al Canal 33.

Ramon Garriga forma part del genial grup Cabo San Roque però la seva pulsió irrefrenable per explicar històries a través de la música, i els amics que ha anat fent en aquest món, han servit per crear un projecte en solitari però ple de col·laboracions interessants: La increïble història de Carles Carolina. Al seu primer disc, Ensaladilla, ja trobem una identitat musical molt definida: rock, pop, humor i lletres plenes de quotidianitat. Parlem amb ell de com es presenta l’estiu.

Caminant per la Ciutat Comtal, em vaig trobar de cara amb una sorpresa que defugia les típiques opcions de botigues que esperava trobar. Una filera de parades decoraven, com a contrapunt a l’opulència d’illes i d’anglicismes, tota una vorera de la Diagonal de Barcelona. Em vaig apropar encuriosit per l’atreviment que la fira representava en aquell enclavament i la sorpresa va ser encara més gran quan vaig descobrir que es tractava de la Fira de Joves i Creadors de la Diagonal.

Xevi Camps, format al teatre amateur de Calella, és un jove que parla amb entusiasme, somriu constantment, i té clar de què vol treballar. Ser actor es va convertir en un objectiu pel qual no ha dubtat en esforçar-se fins que TV3 el va escollir per fer el paper de Pol a “El cor de la ciutat”. Ara, és Ventura Pons qui l’ha triat per al seu nou film Forasters, on interpreta un jove magrebí. Ens trobem amb ell per a què ens parli de com evoluciona, poc a poc però amb passos segurs, la seva carrera.

Després de parlar mitja hora amb l’Elisabet Carnicé ningú no pot deixar de sentir-se alegre, perquè aquesta sabadellenca (“saballuda” en llengua castellera...) de 27 anys desprèn espontaneïtat i rialles a tort i dret. La mateixa alegria que aporta des de fa dos anys al programa “Quarts de nou”, un magazine informatiu d’actualitat castellera que s’emet al canal 33 i que ha acostat el món casteller a tothom.

Lax’n’busto no para. Després del primer disc amb la veu d’en Salva Racero (Relax, 2007) presenten un nou projecte on el rock, una altra vegada, és el fil conductor. Novament produït per Sylvia Massy, Objectiu: la lluna és la proposta que presenten aquest grup d’El Vendrell que ja té 22 anys de vida. Poca broma.

Eugeni Villalbí (La Sénia, 1978) és el Secretari General de Joventut de la Generalitat de Catalunya. Enginyer de professió, i amb gran experiència dins de l’associacionisme, intenta transmetre la seva energia per lluitar contra la manca d’habitatge, la precarietat laboral i el fracàs escolar entre els joves catalans. Ens trobem amb ell per a què ens expliqui com fer-ho.

No és difícil enamorar-se a primera vista. Només cal entrar al seu Myspace (www.myspace.com/russianready) i escoltar la seva veu suau i suggerent. I és que aquesta madrilenya de vint-i-dos anys ha convençut, amb un folk d’altíssima qualitat, a la crítica, al públic i al productor Fernando Vacas que ha editat el seu primer treball: I love your glasses (Eureka Records).

Estanislau Verdet és l'alter ego "lletgista" de Pau Vallvé, compositor i productor barceloní de 27 anys. El seu segon disc presenta 16 temes amb uns arranjaments molt treballats, i amb unes cançons i unes lletres molt elaborades.