Estem al centre de Barcelona i hem quedat amb J, un hacker molt conegut a la xarxa, i que no vol fer pública la seva identitat per a no tenir problemes. Li direm així, “J”. No sabem ni la cara ni la pinta que fa.  Ens veu amb el Secundèria a la mà i s'apropa. És un noi jove, obert, amable. Li convidem a fer un cafè per a que ens expliqui com va entrar en aquest món i quins són els motius pels quals ha accedit a parlar, per primer cop, en un mitjà de comunicació.

Jean-Michel Basquiat va ser un pintor de Nova York que només va viure 27 anys (de 1960 a 1988) i que és conegut, entre altres moltes coses, per haver donat al graffiti el valor artístic que, sens dubte, es mereix. Tot i que va començar a pintar als vagons del metro, i a barris marginals de Brooklyn i el Bronx, va acabar sent una celebritat, col·laborant amb artistes de renom com Andy Warhol  i, fins i tot, va aparèixer a la portada del suplement dominical del New York Times, el 10 de febrer de 1985. Totes les galeries i museus volien la seva obra però l’abús de les drogues va acabar amb una de les figures que ha influït més en la manera d’entendre l’art en els últims trenta anys.

La nit del 12 al 13 d’agost de 1961, sense cap tipus d’avís, el govern de la part est de Berlín (la República Democràtica d’Alemanya) va construir un mur de 45 quilòmetres de llargada que separava la ciutat en dos. A un costat, la part oriental, el socialisme sorgit del Pacte de Varsòvia. A l’altre, la part occidental, el Berlín de la República Federal Alemanya. Mentre per a uns era “El Mur de contenció antifeixista”, per als altres es tractava, simplement, d“El Mur de la vergonya”. El Mur de Berlín no va caure fins la nit del 9 de novembre de 1989. Ara es compleixen 20 anys.

Antoni Tàpies compleix 85 anys. Fill de l’advocat Josep Tàpies Mestres, va néixer el 13 de desembre de 1923 a Barcelona, envoltat d’un cercle familiar de llibreters i polítics catalanistes. Per celebrar el seu aniversari i sense parar de treballar ni un moment, la galeria Soledad Lorenzo de Madrid ha exposat la seva obra més recent, amb 17 pintures plenes de símbols del seu univers propi, realitzades amb materials com la fusta, la sorra o la roba. És un bon moment per repassar, encara que sigui de manera resumida, la seva trajectòria com a artista.

“Cultura Messenger” és l’expressió que es va inventar fa un parell d’anys per descriure els nous patrons de comportament social entre les generacions més joves de tot el món amb accés a Internet. Avui, tot i que la cultura del xat continua molt viva, el servei de missatgeria instantània Messenger ha deixat de ser el protagonista absolut durant les connexions a Internet. El motiu és l’aparició d’altres maneres de mantenir-se en contacte amb amics d’ara i d’abans, i d’aquí i d’allà: les xarxes socials.

Torna el Nadal i torna el debat. Segur que teniu amics que critiquen el consumisme desmesurat d’aquests dies i, al mateix temps, coneixeu gent que s’emociona especialment en aquestes dates i que, per tant, creu que cal fer tots els esforços econòmics – i energètics – per unes festes tan especials.