Esther Mitjans i Perelló, directora de l'Agència Catalana de Protecció de Dades, és doctora en Dret, professora titular de Dret Constitucional i directora del Centre d’Estudis Canadencs de la Universitat de Barcelona. Fins ara, ha estat membre del Consell Assessor de l’Agència Catalana de Protecció de Dades en representació del Consell Interuniversitari de Catalunya. També és presidenta de la Fundación Estudios Canadienses...
0 opinions
Ens ha deixat Vicenç Ferrer (Calella de la costa, 9 d'abril de 1920 - Anantapur, Andhra Pradesh, Índia, 19 de juny de 2009). Un líder que, amb la seva energia i talent, ha ajudat a milers de persones pobres a l'Índia. Per no oblidar-ho, recuperem una entrevista que li va fer Ramon Texidó el juny de 2008.

Presentar Josep Maria Pou [Mollet, 1944] és fàcil: un dels millors actors del país, amb més coneixements de teatre, i que aconsegueix l’èxit de públic i crítica en tot allò que s’implica. El secret té molt a veure amb l’amor pel text, el talent innat i la capacitat de treball. Repassem la seva impressionant carrera i li preguntem pel nou teatre Goya, del qual és director artístic. Una lliçó de teatre.

Com podem definir Sergi Belbel?
Em defineixo com a home de teatre, és a dir, amant del teatre i professional del teatre. Sempre em pregunten què m’agrada més, dirigir o escriure, i jo sempre dic que dirigir és més agraït i escriure és menys agraït. Però, finalment, amb el pas del temps, potser, la feina d’escriptor de teatre és la més completa perquè d’alguna manera poses sempre la primera pedra. Dirigint tu, entres quan un text està fet. En canvi, escrivint, parteixes del no res. Escriure és més difícil, més desagraït, però finalment, a llarg termini, potser és el més complet.

Doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona i Premi Extraordinari de Doctorat, va ser professor de Filosofia a la UNED de Barcelona i a l'Escola Superior de Disseny de Sabadell. Coordinador del volum La raó del mite (2000), és autor entre d'altres textos d’El procés de Sòcrates (1998), Prometeu. Biografies d'un mite (2001) i Guia per a no entendre Sòcrates (2004). El passat novembre presentà L'escola contra el món, un llibre on Gregorio Luri es desmarca dels tòpics que hi ha al voltant del món de l'educació.











