Reduir les despeses que comporta la congestió del trànsit és un dels reptes principals que han d’afrontar els governants de les grans metròpolis i les autoritats del transport. Només als Estats Units, els costos per aquest motiu van ser de 78 bilions de dòlars el 2005, xifra que, a més, tendeix a augmentar. Millorar aquest problema mitjançant la implantació de peatges urbans ―pels quals els conductors han de pagar en accedir al centre d’una ciutat― és el tema de l’article «What local policy makers should know about urban road charging: lessons from worlwide experience» (Què haurien de saber els responsables polítics locals sobre els peatges urbans: experiència internacional). L’estudi, que va ser publicat pels professors de la Universitat de Barcelona Daniel Albalate i Germà Bel a la Public Administration Review en el número de setembre/octubre de 2009, acaba de ser guardonat amb el premi William E. and Frederick C. Mosher que concedeix la Societat Americana d’Administració Pública, als Estats Units.

Els autors de l’estudi analitzen les experiències d’implantació de peatges a Londres, Singapur, Estocolm, Edimburg i a les ciutats noruegues de Bergen, Oslo i Trondheim. Després de revisar i sintetitzar els resultats de diferents estudis sobre aquests indrets, els autors constaten que els peatges urbans han esdevingut una eina efectiva per reduir el trànsit a les hores punta i per disminuir les retencions, així com els costos mediambientals. En l’article es remarca que, per assolir aquests resultats i perquè la implantació dels peatges tingui efectes positius, cal que el projecte estigui dissenyat d’acord amb les característiques particulars de la ciutat i amb les pautes del seu trànsit.

Els autors també constaten que el principal obstacle a l’hora d’implantar un peatge urbà és l'oposició de l’opinió pública. Per això remarquen que és molt important l’ús que es faci dels ingressos que s’obtinguin i els efectes que pugui tenir en els diferents grups de ciutadans. En aquest sentit, és primordial tenir en compte els efectes de la mesura sobre l’equitat des del punt de vista social: si els ingressos del peatge es destinen, per exemple, a millorar el transport públic, s’afavoreix els grups de renda més baixa i, alhora, es contribueix a augmentar el suport a favor del peatge. També pot ser positiu establir períodes de prova abans d’implantar definitivament el peatge. D’altra banda, l’evidència dels casos estudiats mostra que una forta oposició política pot fer descarrilar projectes de peatge ben dissenyats, particularment quan hi ha partits de signe oposat en diferents nivells de l’Administració. Els autors apunten que, de les experiències analitzades, se’n desprèn que quan s’implementa un peatge urbà cal esperar una oposició activa per part de determinats lobbies mentre que, per contra, els ciutadans beneficiats per la mesura no acostumen a defensar-la sinó a tenir un paper més aviat passiu. No obstant això, també es constata que després de la implantació aquests problemes solen disminuir.

La Societat Americana d’Administració Pública, creada el 1939, atorga cada any el premi William E. and Frederick C. Mosher al millor article publicat per un acadèmic a la Public Administration Review.