La incomprensió era la tònica dominant ahir al matí a les portes de l'institut de secundària del barri Sant Cosme, al Prat de Llobregat. Dimarts un jutge va condemnar als pares d'un ex-alumne d'aquest centre a una multa de 700 euros per no dur el seu fill a l'escola, i molts dels seus companys no entenen la sentència. L'absentisme escolar és una pràctica habitual i tolerada, admeten molts dels companys del noi. Ho expliquen en un barri on no és estrany veure, en el mercat ambulant que es munta cada dijous al matí, en ple horari escolar, a nens de menys de 16 anys ajudant als seus pares en les parades. I molts alumnes afegeixen que el fenomen afecta especialment a les dones gitanes.

'La multa em sembla malament, la veritat', comenta Enrique Vargas, que té 15 anys i fa quart d'ESO, tot just sortir de l'escola. No veu 'normal' que uns pares hagin de pagar perquè el seu fill els ajudi en el seu negoci als mercats ambulants. D'altres expliquen que han de fer-se càrrec dels seus germans petits quan els seus pares no poden, o que s'han de quedar fent feines domèstiques.

És el cas d'Enriqueta Vargas, que té 14 anys i fa tercer d'Eso. 'Molts cops la meva mare ha de marxar; els meus germans van a l'escola, i jo he de dur-los a l'escola', explica la noia, i afegeix: 'Per això molts cops també fallo'.

Com l'Enriqueta, moltes de les absentistes són dones. El motiu està clar per l'Enrique: 'les dones tenen més coses a fer a la casa', diu. Els casaments de parelles molt joves també contribueixen a allunyar a les noies de les classes, afegeix Alba Vargas. Això sol passar als 'quinze o setze anys, però hi ha gitanes que s'han casat als dotze o als tretze' diu la noia, que té justament 13 anys.

Ella mateixa apunta que el factor ètnic se suma al de gènere per acabar de perfilar el grup a on l'absentisme és més generalitzat. 'La majoria de gitanos no venen perquè s'han de quedar a casa', diu. 'Els paios són estudiosos i els gitanos som més llençats, no pensem en el dia de demà', afegeix Gabriela Martínez.

Ella mateixa diu que falta a l'escola un o dos dies per setmana, però sap que hi hauria d'anar més. 'Realment, jo vull estudiar molt, en el futur vull treballar d'alguna cosa que em paguin bé, no en un caixer venent roba.' Però afegeix que 'no hi anem perquè no ens deixen els nostres pares, o perquè no hi podem anar'.

El Prat de Llobregat (ACN)